Remunicipalització de l’aigua de Barcelona: tots els inconvenients

Moltes veus s’aixequen per defensar una remunicipalització de l’aigua a Barcelona, tot i que no tots els arguments que defensen s’adapten a la realitat. També és habitual que no es destaquin els beneficis del model publicoprivat que hi ha en l’actualitat. A continuació els posarem sobre la taula per a, almenys, poder jutjar amb més criteri.

Aigües de Barcelona i la seva experiència

En primer lloc, cal aclarir que l’aigua de Barcelona ja és pública, ja que qui controla i regula el subministrament de l’aigua són els ajuntaments i l’AMB. Aigües de Barcelona s’ocupa de complir el que li demanen els consistoris en quant al subministrament d’aigua potable i clavegueram.

Dit això, Aigües de Barcelona treballa per a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i creixent amb aquesta, des de fa 150 anys. Compleix tres requisits per a subministrar aigua durant els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia: la qualitat del servei als ciutadans, la qualitat dels llocs de treball que genera i una gestió eficient i segura dels equips de professionals.


Aquesta experiència i qualitat del servei es reflecteix en les enquestes que es fan a la ciutadania sobre la gestió de l’aigua d’Aigües de Barcelona. Els resultats són molt favorables, amb una valoració general de 7,81, de manera que és la companyia de serveis millor valorada pels clients.


Aigües de Barcelona té una continuïtat del servei del 99,96 %, la millor del món. Això significa que els barcelonins es queden sense aigua 15 segons a l’any. A més, disposa de 5.600 sensors diferents repartits per tota la xarxa per a evitar el màxim nombre de fuites possible i reparar-les amb rapidesa.

El percentatge de reclamacions és també el més baix del món, amb 28 per cada 100 quilòmetres, en una xarxa de prop de 5.000 km.

A més, Aigües de Barcelona és la primera empresa espanyola i una de les primeres del món amb la mateixa certificació sanitària que han de complir els aliments (ISO22000). Però, a més, també es fan analítiques durant l’emmagatzematge i distribució de l’aigua, cosa que no es duu a terme amb la majoria dels aliments.

Remunicipalitzar l’aigua no és sinònim d’abaratir preus

No hi ha res que indiqui que la gestió directa sigui més eficient i econòmica que la indirecta. Més aviat, hi ha molts exemples en els quals una remunicipalització de l’aigua ha augmentat el preu a pagar.


Un dels més clars és el cas de París, on les promeses de reducció de l’aigua van quedar en res. Malgrat que per cada metre cúbic s’hagi baixat un 3 % el cost, el manteniment de comptadors s’ha incrementat un altre 3 %, el sistema de clavegueram un 24 % i el cost de la depuració, un 50 %. En total, avui dia els parisencs paguen un 17 % més que l’any 2010 pel preu total de l’aigua.

La importància de tenir una inversió sòlida

Aigües de Barcelona inverteix cada any 40 milions d’euros per al manteniment de la xarxa de subministraments d’aigua, una quantitat aprovada per l’AMB. Per a aconseguir aquesta quantitat de diners és necessari el capital privat dels accionistes d’Aigües de Barcelona, entre els quals es reparteixen els beneficis. És important recordar que els ajuntaments també formen part d’aquest grup d’inversors i finalment trauen beneficis.

Sense l’aportació dels accionistes, els 40 milions d’euros haurien de sortir dels pressupostos dels ajuntaments, és a dir, dels impostos dels ciutadans.

Com a dada extra per tal de fer-se una idea d’on es destinen les inversions, cal recordar que Barcelona és l’única ciutat d’Espanya amb l’obligació de fer arribar l’aigua fins a un 7è pis a la mateixa pressió que una planta baixa, per a la qual cosa s’ha de mantenir la xarxa de canonades en perfectes condicions, i d’aquesta manera es permet que l’aigua circuli a una pressió i velocitat molt altes.

Altres qüestions de la remunicipalització de l’aigua

Un aspecte important és aclarir que la legislació europea no empara una remunicipalització per motius polítics, ideològics o d’interès públic. Per a aconseguir remunicipalitzar un servei cal demostrar que qui ha prestat el servei fins ara ho ha fet de manera deficient (i de manera reiterada). A més, l’administració que passarà a gestionar-la també ha d’aportar proves en què s’acrediti que gestionarà millor el servei.

Així doncs, la via per a recuperar una gestió municipal ha de ser l’expropiació, una cosa que comporta una indemnització per danys i perjudicis.

A les Nacions Unides s’ha deixat clar que l’accés a l’aigua potable és un dret humà que no té res a veure amb la manera de gestió, ja sigui pública o privada. Igualment, Aigües de Barcelona disposa de diversos plans d’ajuda per als col·lectius més desfavorits, com el Fons de Solidaritat, la tarificació social o la bonificació per a famílies nombroses.

Finalment, és important recordar que per molt que una mentida es repeteixi mil vegades, no es converteix en veritat. Aigües de Barcelona sí que té contracte. Es va signar l’any 1953 i es va ampliar el 1957 i 1960, amb vigència fins a 2053. L’any 2012 es va canviar aquest contracte per integrar la creació de l’empresa Aigües de Barcelona i per deixar constància de l’entrada de l’AMB amb una participació del 15 % de les accions.

Comparteix:

Si encara vols saber més...

Descobreix les dades més curioses de l’aigua de Barcelona amb el test que et plantegen alguns dels nostres membres de l’equip.

Cercar per categories